La vida m’ha ensenyat que res no passa només perquè sí. No sóc un malalt de les teories de la conspiració, però puc afirmar amb una certa rotunditat que aquell que creu en les casualitats en política a aquestes altures no és més que un passarell. Hi ha gent molt sabuda que amb traça de delineant des dels laboratoris d’alguns partits polítics va redibuixant el futur de l’Estat, dels pobles que el conformen i dels seus ciutadans. Des de fa un temps assistim a una redefinició de l’Estat Espanyol que s’ha cuinat en part a la fundació del Partit Popular (FAES) i que ens reserva tot un seguit de retalls dels drets socials de la ciutadania, una recentralització de l’Estat que té com a objectiu descafeïnar el sistema autonòmic i condemnar a un segon pla les llengües no castellanes.
Aquesta gent no sols pretén posar el fre, sinó que fins i tot té previst posar la marxa enrere i convertir aquesta democràcia en l’evolució natural de l’anterior règim.
Hi ha qui creu que certes decisions les pren el senyor Font de Mora en alçar-se un matí amb el morro tort, i esclata ple d’ira en contra del poeta forense, no, s’equivoca, Font de Mora només aplica un guió que li ve donat des de les altures, on regna el senyor Aznar.
Font de Mora, Camps, Bauzà, Nuñez Feijoó són nadadors que aprofiten l’onada: una socialdemocràcia sense discurs i desconcertada, un electorat temorós que es refugia en massa en la dreta, la crisi econòmica, etc., per tal d’accelerar els canvis o donar els oportuns colps de timó.
U, que és una mica llegit i li agrada donar colps d’ulls al passat, ha arribat a la conclusió que la dreta espanyola arrossega amb ella les mateixes fòbies des de fa lustres, víctima com és d’un nacionalisme excloent i anihilador de la diferència, partidària com és de l’autoritarisme, del confessionalisme i del caïnisme i les disfressa amb un llenguatge adient als temps actuals.
Aquests dies de campanya he pogut llegir moltes estupideses i, entre altres, aquesta perla: el missatge de Compromís i d’EUPV és massa ideològic i per això té un escàs recolzament en les urnes, a diferència dels dos grans partits, mentida!, el Partit Popular traspua ideologia per tots els costats, tanta que n’ha impregnat els mitjans de comunicació, bona part de la societat i fins i tot aquells que no el voten.
Amb els anys que tinc i encara no em deixa de sorprendre la ceguesa del personal. Fa poc algú es va atrevir a dir-me que «la política, per a qui visca d’ella», eixe ha estat el problema, que hem deixat la política en mans de reaccionaris, però, també, de golafres que l’han convertida no sols en el seu modus vivendi, sinó que, a més, víctimes de l’avarícia, ens han venut els interessos de tots al millor postor.
Ja ho deia Joan Fuster: «tota política que no fem nosaltres, la faran en contra nostra», i a nosaltres, amb el beneplàcit de la majoria de la comunitat, ens l’estan fent ben feta, no van a deixar entre uns i altres ni el pal de la bandera.
Aquesta gent no sols pretén posar el fre, sinó que fins i tot té previst posar la marxa enrere i convertir aquesta democràcia en l’evolució natural de l’anterior règim.
Hi ha qui creu que certes decisions les pren el senyor Font de Mora en alçar-se un matí amb el morro tort, i esclata ple d’ira en contra del poeta forense, no, s’equivoca, Font de Mora només aplica un guió que li ve donat des de les altures, on regna el senyor Aznar.
Font de Mora, Camps, Bauzà, Nuñez Feijoó són nadadors que aprofiten l’onada: una socialdemocràcia sense discurs i desconcertada, un electorat temorós que es refugia en massa en la dreta, la crisi econòmica, etc., per tal d’accelerar els canvis o donar els oportuns colps de timó.
U, que és una mica llegit i li agrada donar colps d’ulls al passat, ha arribat a la conclusió que la dreta espanyola arrossega amb ella les mateixes fòbies des de fa lustres, víctima com és d’un nacionalisme excloent i anihilador de la diferència, partidària com és de l’autoritarisme, del confessionalisme i del caïnisme i les disfressa amb un llenguatge adient als temps actuals.
Aquests dies de campanya he pogut llegir moltes estupideses i, entre altres, aquesta perla: el missatge de Compromís i d’EUPV és massa ideològic i per això té un escàs recolzament en les urnes, a diferència dels dos grans partits, mentida!, el Partit Popular traspua ideologia per tots els costats, tanta que n’ha impregnat els mitjans de comunicació, bona part de la societat i fins i tot aquells que no el voten.
Amb els anys que tinc i encara no em deixa de sorprendre la ceguesa del personal. Fa poc algú es va atrevir a dir-me que «la política, per a qui visca d’ella», eixe ha estat el problema, que hem deixat la política en mans de reaccionaris, però, també, de golafres que l’han convertida no sols en el seu modus vivendi, sinó que, a més, víctimes de l’avarícia, ens han venut els interessos de tots al millor postor.
Ja ho deia Joan Fuster: «tota política que no fem nosaltres, la faran en contra nostra», i a nosaltres, amb el beneplàcit de la majoria de la comunitat, ens l’estan fent ben feta, no van a deixar entre uns i altres ni el pal de la bandera.
(Article publicat a la columna Mou-te que açò s'empastra del diari digital l'Informatiu http://www.linformatiu.com/ el dia 2 de juny de 2011)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada