(Dinar-presentació del llibre Poesia a la frontera a l'Hotel Parada del Compte el 7 d'agost de 2011 al Matarranya)
En algunes comarques valencianes, quan es parla de frontera o fronteres, es fa assenyalant les façanes dels edificis. Sense adonar-se’n, el parlant construïx imatges poètiques senzilles però d’una gran bellesa plàstica. «Anem a pintar la frontera de colors tebis». La frontera s’alça a tocar de la vorera i crea una línia limítrof entre l’espai familiar i el públic. En algunes barriades de carrers estrets a l’estiu, quan el veïnat pren el carrer en cerca de la carícia fresca de la brisa, les fronteres acaben alçant-se com a barandats d’una gran casa veïnal que té com a sostre la volta del cel. M’agrada aquest significat dialectal de frontera, més que l’altre més estés i reconegut.
El poeta de Vilafranca del Penedès Santi Borrell ha tingut cura de Poesia a la frontera (March editor, El Vendrell, 2011), una extensa antologia de poetes en llengua catalana, aragonesa i castellana amb la qual, per damunt de tanques mentals i polítiques, ha creat un pont de diàleg cultural utilitzant com a eina la poesia i com a excusa la frontera.
Els noranta-cinc poetes que hi participen, provinents en la seua gran majoria de les terres de l’antiga Corona d’Aragó, han escrit sobre diversos tipus de fronteres, sovint les han vistes com una línia divisòria real o imaginària entre l’amor i el desamor, entre el desig i el seu compliment, entre la vida i la mort, entre l’ésser i el no ésser, entre les tribus, o tribus que resten dividides per una frontera política. Alguns altres les han recreades com el petit mur sobre el qual escriu el poeta, el mateix espai sobre el qual el lector llig els versos.
Com en tot llibre d’aquestes característiques, hi podem trobar una gran varietat d’estils i de qualitats en el material exposat, també amb la sorpresa de descobrirautors i poemes d’una gran solidesa.
Entre el gran nombre de poetes antologats destaquen per la seua trajectòria el català Carles Duarte, el valencià Francesc Mompó, l’artista de Perpinyà Phillippe Lavaill, els saragossans en fabla aragonesa Francho Nagore i Chuse Inazio Nabarro i els poetes aragonesos en llengua castellana José Antonio Gargalló, Maruja Collados, Olga Bernad, l’argentina Graciela Grialdez i el gallec Anton Castro.
La pretensió de la mostra poètica, ideada des de la comarca aragonesa del Matarranya (concretament des de la llibreria Serret de Vall-de-Roures), és de construir un llibre que, com un artefacte cultural, aconseguisca fer saltar pels aires les fronteres mentals i instaurar, durant el temps que s’invertix en llegir-lo, una república poètica on les llengües, en peu d’igualtat, s’instauren com a ponts de diàleg per a convertir les fronteres en cruïlles de camins on s’alcen els mercats de la paraula entesa com una font de diàleg.
En algunes comarques valencianes utilitzem la paraula viatge en compte de vegada. A l’hora de narrar diem: «Hi havia un viatge...». Sense adonar-nos-en, creem imatges poètiques d’una gran senzillesa però d’una impactant força lírica. Així que, si m’ho permeteu per acabar, deixeu-me dir: «Hi havia un viatge un poema escrit sobre una frontera que es va convertir en la porta per on el lector va entrar al món fantàstic de la poesia».
El poeta de Vilafranca del Penedès Santi Borrell ha tingut cura de Poesia a la frontera (March editor, El Vendrell, 2011), una extensa antologia de poetes en llengua catalana, aragonesa i castellana amb la qual, per damunt de tanques mentals i polítiques, ha creat un pont de diàleg cultural utilitzant com a eina la poesia i com a excusa la frontera.
Els noranta-cinc poetes que hi participen, provinents en la seua gran majoria de les terres de l’antiga Corona d’Aragó, han escrit sobre diversos tipus de fronteres, sovint les han vistes com una línia divisòria real o imaginària entre l’amor i el desamor, entre el desig i el seu compliment, entre la vida i la mort, entre l’ésser i el no ésser, entre les tribus, o tribus que resten dividides per una frontera política. Alguns altres les han recreades com el petit mur sobre el qual escriu el poeta, el mateix espai sobre el qual el lector llig els versos.
Com en tot llibre d’aquestes característiques, hi podem trobar una gran varietat d’estils i de qualitats en el material exposat, també amb la sorpresa de descobrirautors i poemes d’una gran solidesa.
Entre el gran nombre de poetes antologats destaquen per la seua trajectòria el català Carles Duarte, el valencià Francesc Mompó, l’artista de Perpinyà Phillippe Lavaill, els saragossans en fabla aragonesa Francho Nagore i Chuse Inazio Nabarro i els poetes aragonesos en llengua castellana José Antonio Gargalló, Maruja Collados, Olga Bernad, l’argentina Graciela Grialdez i el gallec Anton Castro.
La pretensió de la mostra poètica, ideada des de la comarca aragonesa del Matarranya (concretament des de la llibreria Serret de Vall-de-Roures), és de construir un llibre que, com un artefacte cultural, aconseguisca fer saltar pels aires les fronteres mentals i instaurar, durant el temps que s’invertix en llegir-lo, una república poètica on les llengües, en peu d’igualtat, s’instauren com a ponts de diàleg per a convertir les fronteres en cruïlles de camins on s’alcen els mercats de la paraula entesa com una font de diàleg.
En algunes comarques valencianes utilitzem la paraula viatge en compte de vegada. A l’hora de narrar diem: «Hi havia un viatge...». Sense adonar-nos-en, creem imatges poètiques d’una gran senzillesa però d’una impactant força lírica. Així que, si m’ho permeteu per acabar, deixeu-me dir: «Hi havia un viatge un poema escrit sobre una frontera que es va convertir en la porta per on el lector va entrar al món fantàstic de la poesia».
1 comentari:
Bon escrit sobre un llibre que, per la seua pluralitat de veus és particularment interessant.
Publica un comentari a l'entrada