dijous, 8 d’octubre de 2009

BENVINGUT AL PARADÍS

(Actuació d'Obrint Pas a Taradell)
Hi ha qui diu que les persones evolucionem des de la bèstia que fórem fins esdevindre un nou element anomenat ésser humà. Un element caracteritzat i mogut per allò a què li hem donat el nom de valors positius: tolerància, solidaritat, compromís social...
Per a recórrer aquest complicat i tortuós camí les persones ens hem valgut de la intel·ligència, del coneixement. Aquest camí d’anada ens ha de portar a una nova arcàdia, a un retorn al paradís. La qualitat de vida, els alts nivells de benestar i de justícia social, de llibertat i drets aconseguits els darrers cent cinquanta anys en el món occidental ens situen, segons ens informen des de qualsevol tribuna els predicadors laics, a les portes d’aquest paradís somniat i venerat durant generacions, en un paradís en el qual només ens separa de la felicitat absoluta l’adquisició d’un nou producte en el mercat. Però la veritat és que estem encara lluny del cartell de Benvingut al paradís! Som en un món contradictori, on la violència, la pobresa extrema, l’odi, la xenofòbia, l’explotació infantil, la situació de la dona, la crueltat, la manipulació informativa, la desesperança, apareixen i desapareixen (aparentment) entre mostres d’amor i de solidaritat. El poder ja no ens esclavitza amb grosses cadenes de ferro, sinó amb préstecs, hipoteques i la creació constant de la necessitat d’alguna cosa que cobrisca les nostres mancances, tot aprofitant-se dels nostres complexos i debilitats.
En Benvinguts al paradís!, el darrer disc d’Obrint Pas, es denuncia el gran circ de la mentida que se’ns ha instal·lat en forma de finestra electrònica en el món en les nostres llars. Les seues lletres ens parlen d’un fals paradís per on pul·lulen aturats de llarga durada, joves sense esperances, emigrants sense papers que fugen de la fam o la tirania, dones maltractades, llibertats individuals i col·lectives arrabassades... Però també invoquen la rebel·lia, la lluita i una ànsia ferotge per canviar la situació. Les cançons d’aquest disc estan brodades amb fils rojos que en l’aire flamegen com l’estendard del seu (el nostre) poble.

1 comentari:

Francesc Mompó ha dit...

Bona Diada, Manel; i que el de lasageta continue inspirant-te alguna cosa per al nou dietari.
Una abraçada
Salut i Terra