dissabte, 24 d’octubre de 2009

CANÇÓ DE BRESSOL



Bernat d’on vens?,
que no m’entens?
Saps d’on vindrà
Ningú no ho sap.

Bernat, Bernat
va viatjant
sobre el clatell
d’un gran ocell.

I va mirant
i explorant
tots els estels
de caramel.

Bernat, Bernat
dis-me on vas?
Dis-me d’on véns
tan xicotet?

Bernat, Bernat,
el sol se’n va,
es fa de nit
vés a dormir.

Dorm tranquil·let
el meu xiquet
amb un estel
de caramel.



(Música tradicional valenciana, adaptació musical,veu i guitarra Vicent Penya, lletra de Manel Alonso i Català, vídeo de Ximo Gimeno. Publicat el poema al llibre col·lectiu Racó de poesia. Brosquil edicions, 2003)

2 comentaris:

Joan-Carles Martí i Casanova ha dit...

M'ha agradat molt la cançoneta; la guitarra i la veu sonen molt bé.

GLÒRIA ha dit...

A mi també m'ha agradat molt tot, Manel. Ja saps que ets un artista i dels que no fan soroll però deixen la seva empremta en el dolç degoteix del dia a dia.
Amb l'afecte de sempre!