Bernat d’on vens?,
que no m’entens?
Saps d’on vindrà
Ningú no ho sap.
Bernat, Bernat
va viatjant
sobre el clatell
d’un gran ocell.
I va mirant
i explorant
tots els estels
de caramel.
Bernat, Bernat
dis-me on vas?
Dis-me d’on véns
tan xicotet?
Bernat, Bernat,
el sol se’n va,
es fa de nit
vés a dormir.
Dorm tranquil·let
el meu xiquet
amb un estel
de caramel.
(Música tradicional valenciana, adaptació musical,veu i guitarra Vicent Penya, lletra de Manel Alonso i Català, vídeo de Ximo Gimeno. Publicat el poema al llibre col·lectiu Racó de poesia. Brosquil edicions, 2003)
dissabte, 24 d’octubre del 2009
CANÇÓ DE BRESSOL
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
M'ha agradat molt la cançoneta; la guitarra i la veu sonen molt bé.
A mi també m'ha agradat molt tot, Manel. Ja saps que ets un artista i dels que no fan soroll però deixen la seva empremta en el dolç degoteix del dia a dia.
Amb l'afecte de sempre!
Publica un comentari a l'entrada