dimecres, 7 d’octubre de 2009

UNA LECTURA DEL NOU RAPTE D'EUROPA

El nou rapte d’Europa (Brosquil Edicions, 2008) és un llibre de poesia d’un autor, Lluís Alpera, amb una llarga i extensa trajectòria que es troba en un dels punts més àlgids de la seua maduresa creativa, un home conscient que és a l’hivern de la seua vida, un individu que abans de tancar la seua obra es fa un seguit de preguntes relacionades amb allò que l’ha mogut a estudiar, a escriure i a mantindre una posició activa i militant a favor d’una idea de país, a favor de la llengua, la llibertat i la mateixa creació literària.
El poeta sap d’on ve, coneix cada molló del camí recorregut i davant de la seua fi l’intranquil·litza la por que amb ell desaparega la memòria de la seua gent, del seu poble. La pàtria de Lluís Alpera «que alena encara vora al mar / a l’empara dels ametlers florits i antigues oliveres / carregades d’una perdurable història» és ignorada per una «Europa, capgirada pels raptors» i que «obnubila l’esperança dels pobles menuts», «però nosaltres no podem oblidar el poble / ni la gent cansada de cadenes que aguaita / trobar-se amb un cel pletòric de xicarandes en flor».
Europa és desitjada pel poeta «des dels escassos mugrons en què la República em va alletar» com un espai on retrobar la llibertat col·lectiva, però l’Europa «de falses diplomàcies i nous encanteris» ens encadena per sempre «al patiment i la vergonya» i ens transformarà «en animals sense destí ni pàtria» perquè «a qui li interessarà la història / i el pa d’or dels mots d’aquells / pobles sotmesos i desfigurats».
Així i tot, el poeta demana: «Deixeu-me somniar també en absurds viatges / i impossibles veritats» i es pregunta de nou: «Sobreviuran els meus a la plaga / de la globalització?».
El nou rapte d’Europa, amb el qual Lluís Alpera va obtindre el Premi de Poesia Ciutat de Sagunt Jaume Bru i Vidal 2008, és un recull de poemes amb un llenguatge ric i ple d’imatges on el poeta denuncia el segrest que els poderosos han fet de la construcció de l’Europa dels pobles, de l’Europa dels drets, de l’Europa de les llibertats, per acabar construint un ens on els mercaders i els estats ens ignoren i coarten la llibertat.

1 comentari:

Sílvia Tarragó Castrillón ha dit...

Cada cop la poesia es torna més reflexiva i més crítica. Interessant poemari, intentaré trobar-lo. Gràcies Manel.