dimecres, 25 de març de 2009

INVENTARI DELS PRIMERS ANYS

(Rafael Català i Manuel Bellver a l'apartament de Català en Canet d'en Berenguer. A les mans porten un exemplar d'Inventari)
Inventari és un llibre prou atípic, més pel continent que pel contingut, ja que es tracta d’una carpeta amb poemes de Rafael Català i Moros i dibuixos de Manuel Bellver i Bayo, que consta d’una edició numerada de dos-cents exemplars. L’interior fou imprès a la centenària i exquisida Navarro Impressors de la ciutat de Sagunt i la carpeta que el recull fou dissenyada i fabricada amb paper reciclat pel tàndem Bellver-Català.
La idea dels artistes és que el continent recordara, el més fidelment possible, les velles carpetes escolars usades temps ha per diverses generacions d’estudiants, ja que el contingut, és a dir, el poemari de Rafael Català, parla dels seus anys d’infantesa quan l’escola, la família, la colla d’amics, conformaven el seu món.
Inventari consta de deu poemes de vers lliure en el qual Català, amb una poesia clara, diàfana i amb un to de vegades enyoradís, de vegades dolgut, de vegades irònic quan no sarcàstic, ens parla de les seues primeres dècades de vida des del mateix instant de nàixer: “El dolor / amb el tall / del batec / primigeni, / la sortida del claustre, / la fredor inclement / la delícia total / d’intuir que mai més / presoner et sabràs.” Fins a la trobada de l’amor: “L’amor, / que fou un temps / de tendresa / i amargura, / foc i neu / dolor intens / i benaurança”. Per acabar tancant el poemari amb uns versos on clou també el seu inventari vital: “L’inventari / és tancat / i sóc ben sabedor / que no hi ha / més valor / que el del silenci”. Entremig ens parla de la innocència de l’infant fill de la postguerra que no acaba d’entendre el món dels adults ple de retrets, de por, d’hipocresia i de grans secrets: “Les quatre / del matí, / crits esqueixats / sortint / del “cuartelillo” / pregunta sens resposta / de l’infant. / Calla i dorm, / quan sigues / “ben major” / compendràs...”; de la mort, el dolor, la memòria i un temps per a iniciar-se en la lectura de la poesia: “I allà, al fons / d’aquell bagul / els primers versos / de ma vida, / rimes de Campoamor / curosament copiades del pare, / qui sap per quin / amorós tràngol propiciades.” De la geografia o el paisatge de la infantesa: “El carrer... / No hi ha cap carrer / com el de la Moneta”. Del record en blanc i negre de l’escola: “L’escola. / La recorde / més bé com a caserna.” I de nou el paisatge i els jocs primaris de la infantesa: “Magranes i llidons / i estufadors de canya / per fotre / l’enemic”. De l’adolescència lligada a una “Absurda, malaltissa / espiritualitat hipòcrita”, les lectures d’amagat i “de sobte/ el gran miracle: / la poesia”, i per últim l’amor “Vingué per l’aire / com un sospir / i de tal sort / va penetrar / dintre de mi, / que encara em sento / d’aquelles fletxes / tot malferit.”
El balanç de l’Inventari ens parla del desencant i del dolor encara que el resultat final li serveix al poeta per a reafirmar-se en la vida: “Definitivament / el balanç / tot ho diu, / i si el dolor és molt, / més alt és el valor / d’haver decidit / viure...
Els dibuixos de Manuel Bellver més que per a il·lustrar els poemes serveixen com a llit sobre els quals es recolzen, ja que, més que adornar o interpretar en clau plàstica la poesia de Català, Bellver intenta que el seu treball forme una unitat visual amb la composició tipogràfica del poema per a ressaltar i apuntalar el missatge que el poeta ens ha volgut transmetre.
Inventari és una petita joia que pocs hem tingut el plaer de gaudir i de posseir.

2 comentaris:

glòria ha dit...

Un altra poeta interessant. Llàstima que la poesia sempre sembli estar escrita en veu baixa, tan personal sol ser el llenguatge dels poetes i, sovint, massa íntim per ser ser expressada amb crits si bé els crits hi són.
Amb afecte, Manel.

Manel Alonso i Català ha dit...

La veritat és que Rafael Català, que de jove fou frare, viu bastant reclós en el seu món, és com ermità, no té ordinador ni internet i publica molt de tant en tant.