dissabte, 28 de març de 2009

QUADERN DE RAFALELL (Antologia)

Hefaistos:

–No rigues, Afrodita, quan afirme
que només sóc un pensador.
Això no vol dir que pense bé o malament,
simplement pense i amb la matèria
que destil·le bastisc tractats
sobre tot allò que podria ocórrer
cada vegada que et veig passar,
amb els teus pits menuts i ferms
i els malucs terriblement abellidors.
Aleshores el desig s’apodera de mi
i em manipula el programa dels somnis
cercant les millors pol·lucions.

(Fotografia de Vicent Salvador i Llopis)

***

–Allí estava Lucrècia, eixarrancada
amb el regalim del desig solcant-li la tebiesa
de l’entrecuix, i uns dits destres obrint camí,
estenent plecs, mentre amb l’altra mà conduïa
el vibrador per tota l’orografia del plaer
fins a convertir-se en un estoc
endinsat fins al puny en la nafra
de les inigualables i carnals picors.
–Ja ho veus, els camins de la tecnologia són infinits.

***

I a la boca del pou
cercava Ulisses sadollar
una set infinita.
Llepava vores i parets
com un animal en zel.
Cridava ple de goig
en tastar i assaborir
cada engruna.
I en calmar-se va poder
escoltar la remor d’un eco:
la veu de Penèlope,
que contestava els seus gemecs.
Per fi, Ulisses, se sentia en casa.

(Del poemari Càntics albirant les muntanyes de Venus, publicats a la revista Tirant al Blanc, Universitat de Lleida, 1995)