(Manuel Bellver amb el professor, crític i poeta Juan Antonio Millón a la biblioteca de Sagunt)De vegades els apassionats de la literatura no agraïm prou la valentia de les editorials petites i independents que d’una manera quasi suïcida aposten per uns gèneres i uns autors que no els seran rendibles. Per a aquestes editorials sovint la qualitat està per damunt del mercat. Això sí que és una posició revolucionaria i no d’altres carregades de les fal·làcies del màrqueting que només aspiren a buidar-nos les butxaques.
El problema és que l’esforçat lector ha de fer mans i mànigues per aconseguir un exemplar d’aquestes editorials valentes, ja que els falla la distribució i sovint també un cert ressò en la premsa.
Entre les diverses editorials que hi ha en el nostre país destaca, per la seua llarga trajectòria, L’Aljamia i la seua col·lecció Els Llibres de L’Aljamia.
L’any 2005 es van atrevir a publicar un llibre difícil de situar per la seua singularitat i la del seu mateix autor, Manuel Bellver. Es tractava d’Accions, que recull un seguit de textos i d’il·lustracions que el convertien en un llibre transversal en tots els sentits.
Ja el mateix Bellver, en una nota introductòria, ens avisava: «Aquest recull aplega els textos d’una trentena d’accions. A grans trets, una majoria poden entendre’s com l’expressió d’una idea que té com a finalitat desenvolupar en l’espai-temps l’acció que s’hi descriu. En altres, però, ha estat a l’inrevés: l’escriptura conta una acció que prèviament ja ha estat realitzada. Finalment d’altres són únicament idees que potser mai no seran acció-intervenció».
Els textos, gràcies al fet que Manuel Bellver ha prescindit d’acompanyar-los amb acotacions tècniques, oferixen una lectura lliure i imaginativa.
Aquestes accions tenen tantes lectures com lectors se’ls acosten. Hi ha acció que és un vertader poema (Bec un got d’aigua molt lentament. Al mateix temps tinc / a la ment els rius i mars que conec i no conec. / Acabe pensant que m’he begut, gairebé, tota l’aigua del / planeta.), d’altres s’emparenten amb l’aforisme (Descric una acció que finalment esdevé una no acció), d’altres a un retall narratiu (M’assec a la vora d’un petit camí de muntanya vuit hores seguides (des de les set del matí fins a les tres de la vesprada). A les nou hores i trenta minuts menge una poma. De tant en tant bec aigua i fume dues pipes. Al llarg d’aquest temps cap persona no arriba pel camí), i majoritàriament són les notes del dietari d’un artista que troba en la natura la seua matèria primera, que cerca intervenint en ella noves fórmules d’expressió, nous missatges a transmetre.
Bellver és un dels escassos escriptors valencians que tenen una mirada i una actitud radicalment transversals, les quals no sols travessen el camp creatiu de la literatura sinó que van més enllà, tot recorrent i unint els camps de la ceràmica, la fotografia, la pintura... en un espai propi on reinterpreta la bellesa.
El problema és que l’esforçat lector ha de fer mans i mànigues per aconseguir un exemplar d’aquestes editorials valentes, ja que els falla la distribució i sovint també un cert ressò en la premsa.
Entre les diverses editorials que hi ha en el nostre país destaca, per la seua llarga trajectòria, L’Aljamia i la seua col·lecció Els Llibres de L’Aljamia.
L’any 2005 es van atrevir a publicar un llibre difícil de situar per la seua singularitat i la del seu mateix autor, Manuel Bellver. Es tractava d’Accions, que recull un seguit de textos i d’il·lustracions que el convertien en un llibre transversal en tots els sentits.
Ja el mateix Bellver, en una nota introductòria, ens avisava: «Aquest recull aplega els textos d’una trentena d’accions. A grans trets, una majoria poden entendre’s com l’expressió d’una idea que té com a finalitat desenvolupar en l’espai-temps l’acció que s’hi descriu. En altres, però, ha estat a l’inrevés: l’escriptura conta una acció que prèviament ja ha estat realitzada. Finalment d’altres són únicament idees que potser mai no seran acció-intervenció».
Els textos, gràcies al fet que Manuel Bellver ha prescindit d’acompanyar-los amb acotacions tècniques, oferixen una lectura lliure i imaginativa.
Aquestes accions tenen tantes lectures com lectors se’ls acosten. Hi ha acció que és un vertader poema (Bec un got d’aigua molt lentament. Al mateix temps tinc / a la ment els rius i mars que conec i no conec. / Acabe pensant que m’he begut, gairebé, tota l’aigua del / planeta.), d’altres s’emparenten amb l’aforisme (Descric una acció que finalment esdevé una no acció), d’altres a un retall narratiu (M’assec a la vora d’un petit camí de muntanya vuit hores seguides (des de les set del matí fins a les tres de la vesprada). A les nou hores i trenta minuts menge una poma. De tant en tant bec aigua i fume dues pipes. Al llarg d’aquest temps cap persona no arriba pel camí), i majoritàriament són les notes del dietari d’un artista que troba en la natura la seua matèria primera, que cerca intervenint en ella noves fórmules d’expressió, nous missatges a transmetre.
Bellver és un dels escassos escriptors valencians que tenen una mirada i una actitud radicalment transversals, les quals no sols travessen el camp creatiu de la literatura sinó que van més enllà, tot recorrent i unint els camps de la ceràmica, la fotografia, la pintura... en un espai propi on reinterpreta la bellesa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada