dilluns, 30 de març de 2009

EL CARRER DELS BONSAIS. (Microcontes)

(Dibuix de Vicent Ferrer Soriano, 1900-1973)
D'AMORS

Júlia, la petita Júlia, la veïna del vint-i-cinc, es va enamorar de Ramon pels seus silencis.
Els seus silencis la varen encisar des del moment precís que el va conèixer, però, també ho feren eixa expressió enigmàtica de fragilitat i d’enyorança que els silencis li dibuixaven en la cara, així com la lluïssor febril, romàntica que li imprimien en els seus ulls verds.
Darrere dels seus silencis imaginava ocult un home atent, seriós, culte, intel·ligent, amb una gran capacitat per a escoltar i una rica vida interior.
Sobre aquest amor Júlia va construir un palau, una llar on nodrir la passió i la felicitat dels dos. Però els fonaments eren tan fràgils com els d’un castell de cartes i amb la bufada d’una sola paraula es desféu estrepitosament.
Ramon li va jurar que no tornaria a parlar mai més, que l’estimava per damunt de totes les coses, però va ser debades, el mal ja estava fet.


(Publicat dins del llibre El carrer dels Bonsais -Publicacions de l'Ajuntament de Catarroja, col·lecció Literària Joan Escrivà, núm. 14, Catarroja, 2000- amb el qual vaig obtindre el Premi Benvingut Oliver de Narrativa, 1999)

2 comentaris:

Francesc Mompó ha dit...

Redó, preciós, delicat, pastat d'aire i de somnis.

Manel Alonso i Català ha dit...

Francesc no puc més que donar-te les gràcies per les teues paraules.
Ja saps, els escriptors tenim aquella estranya sensació que escrivim per al silenci.