(Dibuix de Gabi Castelló, 1987)EN SOLITUD
Plovia a Paris, mentre, als provadors d’unes grans magatzems, un músic nordamericà sodomitzava a una periodista anglesa que li acabava de fer una entrevista per a la prestigiosa revista Rolling Stone.
La pluja queia a bots i a barrals sobre les teulades de la ciutat de les llums creant petits llacs al bell mig dels bulevards.
Sota els ponts del Sena es refugiaven entre cartrons els desheretats de la nova Europa.
El vent en bufar emetia un estrany so, com un crit profund, tan profund com el que l’anglesa emetia en sentir com la verga del músic la penetrava sense compassió.
De sobte va deixar de ploure sobre París i els grans magatzems van quedar a fosques. El solitari que vivia al carrer dels Bonsais havia desconnectat l’aparell de vídeo. S’havia corregut i va decidir estalviar escenes per tal d’aprofitar-les en un altre moment en el que necessitara alleugerir-se. La parella angloamericana quedà nua, encesa i paralitzada en DVD.
1 comentari:
Divertit i trist alhora. Solitud. Foscor. Sexe després d'una conversa que es vendrà.
Salutacions!
Publica un comentari a l'entrada