(Dibuix de Vicent Penya, 1989)CERQUE I NO TROBE
He cercat un tractat de vida
en el més pregon del teu sexe
i només he trobat un poltre embogit
cavalcant fins l’esclat dels orgasmes,
la pau insubornable del clímax.
En despertar he descobert una frase feta
dipositada, com una rosa, sobre el teu ventre
i la cara m’ha caigut de vergonya.
***
EL MAR
El mar és una deu inesgotable de lirisme.
Les seues platges són plenes de poetes
cercant una musa sota cada petxina;
quan no la troben miren el cel,
un núvol, un ruixim per adornar
la capçalera immòbil d’un vers.
El mar està ple de turistes de la paraula
amb un posat en la ploma
de transcendències prosaiques.
(Publicat a l‘antologia 20 anys de poesia a la Universitat, Edicions 96, Carcaixent, 2001)
1 comentari:
Altra cop llegeixo amb plaer els teus poemes que denoten solitud i tristesa. T'imagino ple de poesia per dins i lluitant per lliberar-la amb les paraules que et venen i que busques amb l'ànsia natural de deixar una petjada.
Una abraçada, manel.
Publica un comentari a l'entrada