El 15 de juliol de l’any 2006, dins de la campanya Llegir en valencià que a través de part de la premsa valenciana posaren en marxa institucions com ara la Fundació Bromera per a la Promoció de la Lectura i el diari Levante-EMV, va aparéixer el llibre Els inconvenients de la felicitat, de Vicent Usó.
Es tractava d’una narració on el de Vila-real, des del present, ens va contant la vida d’una parella que han arribat junts fins a la senectut. El focus narratiu està posat sobre Batiste, el marit protagonista, seguint-li els passos pel pis on viu mentre mastega amb parsimònia, sense acritud, els records. Una darrera l’altra, anirem descobrint les trampes i les conxorxes que el destí li ha parat a un home enamorat, un home que l’única ambició que ha tingut en la vida ha sigut la de ser el marit de Mercè i estar amb ella fins el final, siga quin siga el preu que haja de pagar. Acomplir aquest objectiu és per a ell la felicitat. L’ésser humà de vegades es conforma amb molt poca cosa.
La trama està ben construïda, però encara està millor retratat l’escenari que l’envolta, així com els personatges que apareixen i que acaben sent imprescindibles perquè estiga tot ben lligat. En tot el relat no hi ha res de sobra ni reiteratiu, l’economia del text és brillant, no balafia ni un mot i tot està al servei de la narració.
Vicent Usó demostra una vegada més que coneix el seu ofici de narrador, que és un bon creador de personatges i d’atmosferes i que és capaç de sorprendre el lector, atrapar-lo i convéncer-lo.
Es tractava d’una narració on el de Vila-real, des del present, ens va contant la vida d’una parella que han arribat junts fins a la senectut. El focus narratiu està posat sobre Batiste, el marit protagonista, seguint-li els passos pel pis on viu mentre mastega amb parsimònia, sense acritud, els records. Una darrera l’altra, anirem descobrint les trampes i les conxorxes que el destí li ha parat a un home enamorat, un home que l’única ambició que ha tingut en la vida ha sigut la de ser el marit de Mercè i estar amb ella fins el final, siga quin siga el preu que haja de pagar. Acomplir aquest objectiu és per a ell la felicitat. L’ésser humà de vegades es conforma amb molt poca cosa.
La trama està ben construïda, però encara està millor retratat l’escenari que l’envolta, així com els personatges que apareixen i que acaben sent imprescindibles perquè estiga tot ben lligat. En tot el relat no hi ha res de sobra ni reiteratiu, l’economia del text és brillant, no balafia ni un mot i tot està al servei de la narració.
Vicent Usó demostra una vegada més que coneix el seu ofici de narrador, que és un bon creador de personatges i d’atmosferes i que és capaç de sorprendre el lector, atrapar-lo i convéncer-lo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada