dimarts, 6 de gener de 2009

VENUS

La primera novel·la de Francesc Viadel i Girbés (que no l’única, ja que compta en l’actualitat amb un parell de títols més), Dies de Venus (7 i mig editorial de poesia) és la crònica agredolça i crua dels darrers mesos de dues persones que compartixen un apartament. Dues dones de diferent condició, edat i origen que han acabat exercint l’ofici més vell del món. Però fins i tot en el sòrdid univers del comerç de la carn hi ha classes: la primera d’elles, Yvette, viu de la prostitució d’alt estànding, té una vida més o menys còmoda i econòmicament confortable; la segona, Rocío, viu de la prostitució de cantonada i club de carretera, el seu viure és sinuós i torturat. El destí s’encarregarà d’ajuntar els seus camins i d’arrossegar-les cap a un carreró sense eixida del qual no les podrà traure ni tan sols la força de l’amor. Yvette i Rocío són dos personatges magníficament retratats –dels quals anirem coneixent la seua biografia mitjançant pinzellades precises en forma de flash-backs– i portats fins al límit que li han servit a Francesc Viadel per a descriure un paisatge urbà molt concret: Barcelona, on ell mateix ha viscut i sobreviscut durant uns quants anys com a estudiant primer i després exercint l’ofici de periodista. Entre les places i carrers barcelonins transiten una llarga galeria d’individus «peculiars»: prostitutes del país i estrangeres que es giten amb botiguers vinguts de comarques per a sadollar-se de luxúria i una falsa llibertat; drogoaddictes i macarrons, polítics corruptes, empresaris posats en negocis dubtosos i trepes de pont aeri; màfies locals i d’altres importades del país del vodka. Un paisatge d’un realisme brut però no exempt per això de lirisme. Al llarg de la narració hi ha una constant al·lusió a l’oratge: els dies són grisos i la pluja intermitent, la qual cosa crea una atmosfera densa, metàl·lica. Alguns han qualificat Dies de Venus com una novel·la urbana, altres com atípicament eròtica, i uns tercers fins i tot com a negra i potser que tinguen raó. Però s’obliden de ressenyar a continuació que tot plegat ve de la mà de la personalitat i de les circumstàncies dels personatges, dels quals Viadel s’aprofita per a parlar-nos dels grans conflictes humans: les relacions interpersonals en una gran àrea metropolitana, la hipocresia, el desig i la luxúria, l’amor, els diners, l’explotació humana i les noves fronteres de l’esclavitud, la corrupció. En resum, la cara fosca i amarga de la ciutat. Un blues de la mà d'un escriptor de raça.