dijous, 15 de gener de 2009

QUADERN DE RAFALELL (antologia)

13

Macerava els somnis
amb sal i pebre
embotint-los en els seus propis budells.
Després amb cura sacramental
els penjava de les bigues del rebost
esperant el dia adient
per tal de celebrar-los.
Hui sopàrem els meus delers. Demà Déu proveirà.
El que vinga darrere que arree.

I una set pregona,
que li clivellava les parets de la calavera,
li pregava líquids de foc
per a poder passejar pel seu paradís imaginari.

Es va morir sense adonar-se’n.
Els seus somnis s’han assecat
plens de pols i de teranyines
esperant, esperant, esperant.

(Del llibre, en part inèdit, Hores Baixes, 1997)