BRI DE VOLS

Un bri, segons el diccionari, és cadascuna de les tiges primeres que arranquen de l’arrel de les plantes. També és una fibra de la carn, de fusta, d’herba..., un trosset solt d’un filament o un cos petit de forma semblant que de vegades passa desapercebut, o es penja de la boca i s’assaborix compartint amb ell el temps i la solitud, de vegades és molest si es posa allà on n ha de fer-ho. Tal com és la poesia, un bri de mots encadenats, un bri d’un pensament deixat volar per a recollir allò que ens provoca l’ànsia d’agafar l’alfabet i teixir fileres més o menys curtes de cuquets de tinta.
Maria Carme Arnau, atrapada i empesa per aquesta ànsia, recrea en Bri de vols (Germania serveis gràfics) un seguit de paisatges en els quals sovint la mar o la pluja són protagonistes, i s’amara d’ells provocant el follet de la memòria perquè aquest escampe la flassada del desig. Un desig en ocasions clarament sensual i de vegades eròtic. En altres és un desig de calma, de pau interior –representada pel vol de la gavina–, maridada amb la bellesa. Un desig, també, de llibertat individual però compartida amb l’ésser estimat. Uns desitjos d’allò més universals.
La veu poètica de Maria Carme Arnau denota una gran dedicació, una gran passió que deixa entreveure una persona enamorada de la vida, de l’amor, de la poesia.
Bri de vols fou el primer llibre de Maria Carme Arnau, després n’han vingut altres, amb ell es va incorporar a l’espectre poètic valencià amb una veu pròpia i singular. Maria Carme és una dona persistent, constant, tenaç, una dona que va saber esperar, i en aquest temps d’espera, que no de claudicacions, s’ha assajat aprenent que la poesia és un art, una disciplina que pot admetre improvisacions, però que és fruit sobretot de la reflexió i el treball.