POESIA PER A L'OVIDI MONTLLOR

Quan se’n va un artista ens resta la seua obra, però quan l’artista és una persona d’una gran talla humana, amic dels seus amics, compromés i generós, com ho era l’alcoià Ovidi Montllor, ens deixa, però, un buit difícil d’omplir, ens deixa la memòria inalterable de la seua presència, una presència marcada per la seua veu; eixe timbre, eixa modulació tan personal, i la seua mirada rica i carregada de matisos.
Han passat catorze anys des que va decidir fer vacances, vacances infinites, i encara hi ha qui entrebanca (sovint des de l’àmbit de la política) l’homenatge que es mereix la seua obra i la seua persona. La societat civil, artistes i fins i tot cantautors com ara Miquel Gil, Pascal Comelade, Ester Formosa, Toti Soler, Cesk Freixas l’han fet seu i reinterpreten amb respecte la seua obra.
Ovidi Montllor, dalt de l’escenari, era un home polifacètic, actor, cantant, compositor i poeta que estimava els poetes, que els donava veu i música.
Ja clamava al cel que des de l’àmbit de la poesia ningú no se’n recordara del nostre rapsode, però a la fi, partint d’una iniciativa de l’associació alcoiana Amics de Joan Valls, l’homenatge en forma de llibre i després de recital de poesia ha estat possible.
El resultat final: 62 poemes per l’Ovidi (Brosquil Edicions, 2008). Seixanta-dos poetes de diferents generacions, majoritàriament valencians, però també mallorquins i catalans, units per a oferir la seua poesia a un home que tant hi va creure.
En el recull hi ha de tot, paraules sentides, el record d’una amistat, l’homenatge a l’artista admirat, però sobretot l’estima i el dolor convertits en poema.
No es tracta, per tant, de cap inventari d’amics, ni tan sols de poetes vius, ja que perquè així fóra el llibre hauria de ser tan llarg com el país que va estimar.