He de confessar que sóc un lector apassionat de la literatura anomenada del jo: biografia, memòries, dietaris, llibres de viatges… He llegit una quantitat ingent d’aquesta mena de papers. No sé què em mou a fer-ho. Potser sóc un tafaner a qui li agrada submergir-se en la vida dels altres, sentir les confidències més íntimes en primera persona, observar el món a través d’una altra mirada. Hi ha llibres que per una raó o altra han deixat en mi un bon record, i em costa poc fer memòria dels passatges que més em copsaren i sentir de nou la màgia de l’univers que els seus autors recrearen.
Un llibre d’entre tots els que he llegit al qual li tinc una especial estima és Matèria de Bretanya (editorial 3i4), on la poeta i narradora Carmelina Sánchez-Cutillas recrea la seua infantesa en Altea. Sánchez-Cutillas era néta de l’estudiós de la història, la literatura i el folklore Francesc Martínez i Martínez, tot un personatge que també apareix en el llibre.
Matèria de Bretanya és una delícia pel lèxic emprat, per la seua prosa pròxima, clara i, sobretot, per eixa aura de nostàlgia que envaïx cada pàgina.
Hui m’he assabentat que Carmelina Sánchez-Cutillas ha mort i he sentit una gran tristesa i la necessitat de tornar a agafar el llibre i fer-li una nova lectura.
Un llibre d’entre tots els que he llegit al qual li tinc una especial estima és Matèria de Bretanya (editorial 3i4), on la poeta i narradora Carmelina Sánchez-Cutillas recrea la seua infantesa en Altea. Sánchez-Cutillas era néta de l’estudiós de la història, la literatura i el folklore Francesc Martínez i Martínez, tot un personatge que també apareix en el llibre.
Matèria de Bretanya és una delícia pel lèxic emprat, per la seua prosa pròxima, clara i, sobretot, per eixa aura de nostàlgia que envaïx cada pàgina.
Hui m’he assabentat que Carmelina Sánchez-Cutillas ha mort i he sentit una gran tristesa i la necessitat de tornar a agafar el llibre i fer-li una nova lectura.
2 comentaris:
Salutacions, Manel
He de confessar, amb vergonya, que Matèria de Bretanya és un dels llibres que se'm va quedar per llegir d'aquella primerenca fornada de llibres en català per escriptors valencians al País Valencià (Ramona Rosbif, Cucs de seda, Crim de germania, L'ambició d'Aleix,No emprenyeu el comissari, Contes de la lluna...). Tan bon punt s'escaiga, la llegiré. No obstant el meu pecat, honor i glòria a Carmelina Sánchez-Cutillas.
Carmelina no té una obra extensa, però tant Matèria de Bretanya en narrativa com Els Jeroglífics i la pedra Rosetta en poesia són d'obligada lectura
Publica un comentari a l'entrada