DAVID MIRA I EL DESERT DE LA PARAULA

David Mira i Gramage (Ontinyent, 1955) ha estat, utilitzant la definició que Joan Fuster va fer servir per a definir Bausset, un home subterrani, un agitador cultural de primer ordre i un creador literari conegut i reconegut en la seua comarca, la Vall d’Albaida, i desconegut en la resta de l’àmbit lingüístic. Un home honest, preocupat pel futur de la llengua, la cultura i el patrimoni natural del nostre país.
Ha fet ràdio, ha col·laborat en setmanaris d’àmbit comarcal i nacional, ha estat membre del consell de redacció de revistes literàries, ha publicat llibres de poesia i de narrativa, amb alguns dels quals ha obtingut premis com ara el que convoca l’Ajuntament de Benissa. En definitiva, la seua tasca ha estat fidel a uns objectius marcats per les seues idees valencianistes i de progrés.
La seua obra literària la formen els següents llibres de poesia: Lletres de viatge (1982), Quadern de combat (1984), On comença la vall (1990) i Reflexions compartides (1994), així com els llibres de narrativa Miratges (1995) i Temps cremat (2002).
A Ontinyent, la seua ciutat, des de fa uns anys al casal Jaume I funciona la tertúlia literària El desert de la paraula, per la qual han passat autors com ara Salvador Jàfer, Josep Lluís Roig, Lluís Roda i jo mateix. Una tertúlia conformada en part pels escriptors Sergi Torró, Pep Alfonso, Josep Àngel Revert i Vicent X. Vila i en part per músics com ara Jesús Barranco i Marc Pérez. Aquesta gent, entre agost i novembre de l’any 2006, va decidir retre-li un homenatge al poeta David Mira i Gramage, i ho van fer de la millor manera, a través de la música i de la paraula. El fruit fou un cedé de cançons, música i poesia que porta com a títol El pèndol i la terra. Un treball del tot recomanable amb textos de David Mira i músiques d’arrel popular, de composició pròpia i de músics i cantautors reconeguts com ara Dizzy Gillespie, Josep Melcior Gomis, Raimon i Ovidi Montllor. Un disc que demana desconnectar de la rutina i parar l’orella per a gaudir del ritme i de la intensitat de la música, però sobretot de la lírica d’aquest poeta subterrani.