diumenge, 7 de desembre de 2008

TOBIES GRIMALTOS. IDEES I PARAULES


Claredat, senzillesa en la forma, ganes de fer-se entendre i de no ocultar-se darrere d’una falsa pirotècnia verbal són els paràmetres sota els quals, seguint l’estel de Montaigne, Pla, Fuster..., Tobies Grimaltos (Castelló de la Ribera, 1958) ha escrit els articles que s’aixopluguen sota el títol Idees i paraules. Una filosofia de la vida quotidiana, i on es despulla i s’exhibeix al bell mig de l’àgora amb valentia i naturalitat.
Idees i paraules, malgrat que no és un llibre extens (152 pàgines), està dividit en quatre parts (sense comptar-hi el pròleg i l’índex de noms i obres), en les quals aquest professor de filosofia i escriptor ha agrupat els articles per temàtiques: Primum vivere, O tempora!, O mores!, ... deinde filosofari, o dit d’una altra manera: sobre la vida, el pas del temps, la mort i la filosofia, i una cinquena on ha fet un recull de refranys de creació pròpia que la redacció de cada entrada li ha suggerit: «He anat descobrint que, d’una manera més o menys explícita o amagada, cada text conté un refrany o moral... Que altres facen aforismes, jo he volgut fer refranys».
Aquesta és una manera com qualsevol altra de col·leccionar aquestes «càpsules de pensament», ja que durant la seua lectura he comprovat que també haurien pogut funcionar com a entrades d’un dietari.
Del llibre cal destacar el gran sentit de l’humor, la capacitat per al sarcasme i la ironia de què fa gala Tobies Grimaltos, als quals caldria afegir la facilitat que té per a crear complicitat amb el lector, així com la franquesa i l’amenitat que respira el text.
Caigudes les primeres pàgines, com si foren peces de la roba de l’autor que es despulla, ens apareix un home amic dels seus amics, amant dels petits plaers que ens ofereix la vida, enemics de les impostures i de la hipocresia social, partidari de dir les coses pel seu nom i de posar, quan és necessari, el dit en la nafra. Un tipus intel·ligent i agut. Un llibre divertit per a gaudir-lo d’una tirada.

1 comentari:

Vista Parcial ha dit...

Gràcies, Manel, per la ressenya. Ja m´he llegit el teu dietari i m'ha agradat. Algunes entrades estan francament bé.
Escolta, molt bé el teu blog. Crec que estàs fent una gran tasca. Endavant!