(Al passeig aeri del desaparegut Palau de Puçol, primera meitat del segle XX. Fotografia de l'arxiu de la família Ferrer Soriano. Cedida per Germán Vigo García)Apuntes para un homenaje
(Segunda parte)
Kenosi
Los cuchillos afilados del tiempo
surcan la piel de infinitos arroyos
donde florecen los matojos
del dolor, la soledad y la ausencia.
La decrepitud aleja el placer
de la piel del hedonista
hundiéndolo en el abismo amargo
de la decrepitud que odia.
(Kenosi
Els coltells afilats del temps/ solquen la pell d’infinites rieres/ on floreixen els matolls/ del dolor, la soledat i l’absència./ La decrepitud allunya el plaer/ de la pell de l’hedonista/ enfonsant-lo en l’abisme amarg/ de la decrepitud que odia.)
Los cuchillos afilados del tiempo
surcan la piel de infinitos arroyos
donde florecen los matojos
del dolor, la soledad y la ausencia.
La decrepitud aleja el placer
de la piel del hedonista
hundiéndolo en el abismo amargo
de la decrepitud que odia.
(Kenosi
Els coltells afilats del temps/ solquen la pell d’infinites rieres/ on floreixen els matolls/ del dolor, la soledat i l’absència./ La decrepitud allunya el plaer/ de la pell de l’hedonista/ enfonsant-lo en l’abisme amarg/ de la decrepitud que odia.)
****
El rey de la vida
Servir la belleza en el cáliz del goce
y de un sorbo satisfacer de estío los sentidos.
Lubrificar la lengua y las encías,
llenar el pozo hondo del deseo
con riadas de semillas.
Desfallecer en cada pequeña muerte
para engalanarse al instante
con los aceites y ungüentos de un monarca
que sale por las noches de cacería.
(El rei de la vida
Servir la bellesa en el calze del goig/ i en un xarrup sadollar d’estiu els sentits./ Lubrificar la llengua i les genives,/ omplir el pou pregon del desig/ amb riuades de sement./ Defallir en cada petita mort/ per engalanar-se tot seguit/ amb els olis i ungüents d’un monarca/que surt a les nits de cacera.)
****
Una pasión íntima
Crepita en cada estrofa
una pasión íntima
y a la vez exhibicionista,
un deseo carnal por la belleza,
que convierte el canto
en una sinuosa y audaz
masturbación.
(Una passió íntima
En cada estrofa et crepita/ una passió íntima i/ alhora exhibicionista,/ un desig carnal per la bellesa,/ que converteix el cant/ en una sinuosa i agossarada/ masturbació.)
Una pasión íntima
Crepita en cada estrofa
una pasión íntima
y a la vez exhibicionista,
un deseo carnal por la belleza,
que convierte el canto
en una sinuosa y audaz
masturbación.
(Una passió íntima
En cada estrofa et crepita/ una passió íntima i/ alhora exhibicionista,/ un desig carnal per la bellesa,/ que converteix el cant/ en una sinuosa i agossarada/ masturbació.)
Aquests poemes formen part del llibre Com una òliba (Editorial Aguaclara, Alacant, 2002) amb el qual vaig obtindre el Premi Gorgos de Poesia 2002. La traducció al castellà és del poeta i narrador Daniel Arenas.
5 comentaris:
Poemes elegants i agosarats. Enhorabona si, com dius i m'ho crec, sòn teus i varen ser premiats.
Som meus. Sóc una persona molt respectuosa amb la propietat intel·lectual dels altres.
De tota manera es pot comprovar accedint a l'enllaç que faig amb l'editorial Aguaclara.
Ja et vaig dir que m'ho creia que èren teus. Repeteixo que són bonics i no necessito fer cap comprobació, solament demanar-te que segueixis, si vols, obsequiant-nos amb mostres de la teva obra.
Salutacions, Manel!
Disculpa Glòria.
M'agradaria enviar-te algun exemplar d'un llibre de poemes meu.
El meu e-mail és manel015@gmail.com
Allí pots passar-me el teu nom i adreça i t'enviaré un exemplar d'una antologia que vaig publicar ara fa un temps.
De tota manera continuaré publicant poesia.
Avui mateix t'escric, Manel.
Gràcies!
Publica un comentari a l'entrada