EL JARDÍ DE CAMPOS

Joan-Baptista Campos Cruañes (El Grau de Castelló, 1961) acaba de traure un nou llibre de poesia, Jardí clos (Perifèric edicions, 2008), el qual ha estat premiat amb el I Premi Manuel Garcia i Grau. Un poemari amb una poesia clara, transparent, de fàcil accés, en la que a través de la simplicitat aconsegueix quotes de gran bellesa lírica. Poemes de vers lliure i poemes en prosa que de vegades s’acosten a l’aforisme o a la mera descripció paisatgística, però que sempre tenen un punt de lirisme que els retorna a la poesia.
Campos ens parla del jardí com un refugi, un espai tancat on retrobar la pau espiritual, un lloc on el poeta fa inventari d’allò que veu i escolta i que li fa companyia en la seua solitud, i cerca a través d’ells respostes, cerca que li diga qui és realment. El mur o paret que el tanca potser és com un espill que reflecteix els colps ingrats rebuts per la vida, els solcs del pas temps.
Passejant pel jardí el poeta viatja cap al paradís de la infantesa, és conscient que la vida té data de caducitat i està disposat a gaudir-ne de cada instant. El jardí també té un mirador des d’on el poeta guaita el món. El seu esguard viatja, recorre geografies, sentiments i l’obliga a reflexionar sobre els grans temes de la poesia universal: el pas del temps, la memòria i l’oblit, la violència gratuïta, etc.
Joan Baptista Campos fou un més del gran nombre d’amics, entre els quals també m’agradaria incloure’m, del desaparegut Manuel Garcia i Grau, la mort del qual, igual que la del narrador Vicent Marçà, ens va deixar sobtats, marcats d’alguna manera amb el ferro roent de la pèrdua. Campos no ha volgut deixar passar l’oportunitat en aquest llibre i li ha retut un petit homenatge a través d’un magnífic poema en prosa, “Tu no te n’has anat del tot, company”, en el qual ens parla de la seua relació personal amb Garcia i Grau, el dolor produït pel seu comiat i l’estima que aquest sempre va tindre per la literatura i el seu país.
El jardí que ha construït Joan-Baptista Campos és un espai poètic accessible, obert, transitable, bell, on el lector podrà gaudir de la flor del poema sense entrebancs.